Primer he fotografiat els clavells del meu terrat, desprès he trobat aquest preciós poema i finalment he descobert un poeta extraordinari en Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.
Rosselló Pòrcel Inici de campana (2) Txell Sust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada