dimecres, 16 de març de 2011

Kfé Innovación trobada conjunta Sevilla-Getxo-Barcelona-Lleida

Moltes gràcies Ateneu Popular de Ponent

Ahir, a Lleida, ens vam reunir per compartir en un Kfé simultàni els “projectes de ciutat” amb gent de Getxo, Barcelona i Sevilla. La convocatòria la va promoure @Kfeinnovacion, a twitter, i instava a les ciutats que hi volguessin participar a fer-ho de forma presencial, s’ha de reconèixer que la idea era prou atractiva, més encara, si has anat seguint la trajectòria dels organitzadors, alguns coordinadors, i fins i tot, d’alguns il·lustres participants, ja sigui a través dels seus blocs, com d’anteriors convocatòries de Kfé innovación.

No era qüestió de pensar-s’ho massa, vaig contactar amb ells i em van dir que estarien encantats que Lleida participés en aquesta experiència, només calia un lloc on poder compartir un cafè i que comptes amb connexió wi-fi.
Ja sigui perquè el lloc és molt agradable, perquè en sóc sòcia, per la confiança que em mereixen o bé perquè crec, sincerament, que l’Ateneu Popular de Ponent està en la línia ideològica de la trobada, que no és altra que la de fomentar la participació ciutadana i el treball col·laboratiu, em vaig atrevir a demanar la seva fantàstica sala polivalent per poder fer realitat la participació de Lleida en aquesta primera trobada simultània de Kfé innovación. La resposta de l’Ateneu, com cabia esperar, va ésser de total consentiment i d’àmplia col·laboració.

A Lleida la participació presencial no va ésser tant àmplia, però m’atreveixo a dir que va ésser productiva. Estic orgullosa i contenta d’haver donat a conèixer aquesta iniciativa a la nostra ciutat i espero que no sigui aquesta la primera i/o la darrera vegada que Lleida hi participa.

Per poder mostrar als amics de Getxo, Barcelona i Sevilla el lloc en que estàvem reunits –seria més correcte dir, reunides- a Lleida, he trobat a la web de l’Ateneu unes fotografies de quan s’hi va fer l’Exposició de la Fundació Pedrolo.


El lipdub que trobareu aquí sota és un bon exemple de participació ciutadana i de treball col·laboratiu. Felicitats Mariola!

Lipdub del Barri de la Mariola de Lleida

 

dissabte, 5 de març de 2011

Kfé Innovación

Kfé Innovación


I em pregunto... com hi has arribat fins aquí, Isabel? doncs...no ho sé. Només us puc dir que quan una cosa m’agrada, m’engresca o em fa sentir útil, viva... m’hi abraono i m’hi aboco amb il·lusió, de vegades fins i tot de forma exaltada.

He participat activament en bon nombre de trobades i també he col·laborat en la seva organització quan ha convingut. Allò habitual és que la gent vinguda d’arreu es trobi en un lloc determinat, en una data i hora preestablertes per parlar d’un tema que fa de fil conductor i que en alguns casos s’ha pogut treballar prèviament, en altres ocasions no té perquè ser així, però el que si que s’acostuma a fer en tots els casos és un treball en equip i de col·laboració per tal de posar totes les aportacions en comú i extreure’n una sèrie de conclusions què s’intentaran dur a la pràctica o què es continuaran treballant en altres ocasions.

És habitual també reunir-se al voltant d’una taula, normalment per dinar i així afavorir que les persones participants s’arribin a conèixer de forma més distesa. Bé, què us he de dir, de ben segur que qui més qui menys ha participat en algun tipus de trobada.

Però, el que sí que us puc assegurar és que mai m’hauria imaginat que participaria i, encara menys, que encoratjaria els meus amics i coneguts, i fins i tot, gent que no conec de res, a participar en una trobada a quatre bandes. Una trobada simultània entre quatre ciutat tant diferents com Barcelona, Sevilla, Getxo i Lleida.

I tot plegat per què? doncs, sincerament, perquè crec que el tema s’ho val. Parlar de Lleida amb persones que també tenen interès en les seves respectives ciutats, per intentar que entre tots siguin cada dia una mica millors, per intentar fer-les més acollidores i més agradables a les persones que hi viuen; aportant, en el meu cas, ben poca cosa, les ganes només, però també les ganes de compartir i sobretot d’aprendre, no té preu.

No vull dir res més, només que aquest proper dia 15 de març de 18 a 20 de la tarda ens trobareu a l’Ateneu Popular de Ponent, al c/Pau Claris, 10, en un ambient lúdic, tot prenent un cafè, i fent una tertúlia simultània sobre projectes de ciutat. Totes aquelles persones que tinguin ganes de ser-hi presencialment s’han de registrar i les que vulguin seguir-ho des de casa ho podran fer a twitter en l'etiqueta #kfe03.



diumenge, 23 de gener de 2011

La Balada del Bes (Joan Maragall)

Joan Maragall i Gorina (1860-1911) Poeta i escriptor

Enguany fa cent cinquanta anys que va néixer aquest genial poeta i escriptor català, i aquesta és una de les poesies que m'ha tocat recitar el proper dia 27 de gener a l'Associació Res Non Verba


La Balada del Bes

Al temps de les rondalles,
al temps dels trobadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d'amant.
Un trobador una volta
s'hi acosta gentilment,
li dóna un bes als llavis
i fuig d'allí rabent.
Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.

Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mal d'amor:
"El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
pro diu que al món tot passa,
potser ja em passarà".
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
"Això és engany, donzella,
no passa tot al món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal
pro el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal.
Ens desfarem nosaltres,
vindrà l'oblit, pro el bes
ni vós ni jo, donzella,
l'oblidarem mai més".

El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.